dilluns, 26 de març de 2007

XIUXIUEJA LA PLUJA XERRADISSES








Xiuxiueja la pluja xerradisses
a l'eixida de casa i trenca el gris
de la tarda ensonyada on, vincladisses,
les hores es desgranen pel pendís.

Xopes de verd, les fulles estantisses
dels jovençans plançons pagats d'encís
t'enlluernen, cor meu que t'adormisses
quietament com si el temps no fugís.

I mentre tot, sota la lenta pluja,
va vers la mar que tot mar sobrepuja,
closa entre heuredes íntimes, la vida

tímidament esclata en la florida
d'un blanc lliri de cala enyoradís
del vell camí perdut del paradís.
JE-M