dimecres, 26 de setembre de 2007

ADÉU AL MEU ESCARABAT






Vell company d’una ruta sempre amiga
que caminat hem junts: som arribats
a l’enforcall final, jo com auriga,
i tu amb contorns de somnis ovalats

que han vehiculat sense fatiga
els anys i panys tot just ara escolats
d’un viure llarg que ara el destí deslliga
dels teus ulls tan serens i niquelats.

Vers noves rutes ara t’encamines
endut per la jovença i pel somrís
d’una noia amb qui ara t’aveïnes

que vol rejovenir-te amb nou encís,
mentre jo, allà on acaben les tercines,
començo ja a sentir-me enyoradís.



Jordi Enjuanes-Mas




1 comentari:

Anònim ha dit...

Espero de tot cor arribar a tenir aquest vincle tant maco que transmet. Moltes gràcies per ser com son voste i la seva dona. Encantada d'haver conegut persones amb aquests valors.