divendres, 28 de setembre de 2007

FIN JOI ME DON’ALEGRANSSA


FIN JOI ME DON’ALEGRANSSA

a Muriel Batbie Castell


Visc ple de tan fina joia
que mai ningú em veu capmoix,
que em plau la veu d’una noia
que n’és comtessa de Foix
i canta tan bellament
que tot aquell qui la sent
o bé a internet l’atalaia
no en troba altra de més gaia.

Tant em plau com interpreta
les trobes medievals
amb una veu que aquieta
i que cura tots els mals
que em semblen baixats del cel
els cants de na Muriel:
de tant bella quasi esglaia
una música tan gaia.

Qui no sigui sord ni coix
vagi, si cal, fins a Foix,
que el cor de tothom esplaia
una trobairitz tan gaia.



J.E.-M.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un messatge de cortezia de la comtessa de Foix per un poeta de l'autra part de las Pireneus per fin de lo mercejar del seu omenatge.
Paratge