SARDANA PER LA PAU

SARDANA PER LA PAU



Trencàvem sang als murs del gran silenci,
no crispades les mans, abandonades
al ritus de refer de nou l'anella,
i braç a braç, en un creixent murmuri,
enceníem l'amor com una pira,
vells segadors dallant l'infecund odi
dels déus covards, en enardida lluita
d'anorrear l'horror dels holocaustos
i partir els pans amargs de cada boca
en mil bocins maurats amb or de besos.

I eixamplàvem espais, mística anella
en la més bella dansa, i el silenci,
ja pas a pas esdevingut murmuri
que ens lligava les mans per trencar l'odi,
ja crit, ja clam rompent, abandonades,
les armes de la guerra, en noble lluita,
girant en l'eix d'amor la mel dels besos
al cor de la buidada nina, pira
fogallejant inútils holocaustos,
amb rebrolls d'olivera a cada boca.


Jordi Enjuanes-Mas

1991


Dibuix de Josep Maria Sert: La Sardana 1927