diumenge, 14 de desembre del 2008

CANT





CANT



a Piedad,
i una mica a la manera de Sant Joan de la Creu



En la nit negra i closa,
guiat sols per l’anhel, talment guspira
que al fons del cor reposa,
i l’alè que transpira
tot allò que al teu pas de nou respira,

camino a les palpentes
seguint el pur instint cercant eixida
gairebé d’esquitllentes
vers allò que en tu em crida
freturós de l’amor que m’és la vida.

Per incertes senderes
que es perden en la nit, segur seguia
sense pors ni quimeres
el que el meu cor sentia,
fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvela
tendreses que el meu cor sent i endevina,
joia cauta que arrela,
com un most que s’entina
i es fa vi generós, dins de la sina!

Oh amor que valerosa,
quan el dolor i el mal semblaven vèncer,
obries generosa
el teu clos i, amb volença,
donaves al meu cos nova naixença!

Oh nit clara com dia
en què el meu ser, de tot i en tot fent muda,
del doll d’amor bevia,
amb desig i amb lleguda
de revifar la vida mig perduda!

Oh amor que em mi rambleges
guspirejant per desvetllar l’aurora,
claror que amb mi deleges
del meu triomf, penyora
de la vida que augura vencedora!

Oh joiosa ventura
que em duia per la nit vers els teus braços,
oh goig que en mi perdura
oh consols i solaços
que em lliguen a la vida amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestreta
la vida renaixent que al cor arrosa
aquesta hora quieta
lliure de tota nosa
en què el meu cap sobre el teu si reposa.



Jordi Enjuanes-Mas



Gravat: Montserrat Josa, Pregària

1 comentari:

Anònim ha dit...

Haver conegut la Piedad i el Jordi sí que ha estat una "joiosa ventura"... Un plaer llegir els teus poemes, Jordi. Un petonàs des de La Ràpita!